dilluns, 17 d’octubre del 2011

El "milagrito" (sèrie mites I)

Milagrito: 1. [parafrasejant els Manel] Carambola del destí per la qual un dia se't baixa la Verge i et revela que, contra tot pronòstic, estàs embarassada. 2. Esdeveniment extraordinari que acostuma a passar a les cases dels altres.

Amb el milagrito enceto una sèrie d'entrades dedicades als mites que envolten la cerca de l'embaràs. Totes estem fartes de llegir als fòrums d'infertilitat històries de noies que, just abans de començar un tractament, o bé quan ja en porten no sé quants, o quan acaben de parir el primer fill, fruit d'una FIV... va i resulta que es queden embarassades de forma natural!! Uau! Aquest fet tan singular (i el seu resultat: el nen o nena que naixerà) són coneguts com a milagrito.

Un milagrito no és una cosa que puguis esperar o buscar. La probabilitat que siguis protagonista d'un milagrito per mi que és inversament proporcional a l'interès que posis a provocar-lo. Un milagrito no pot ser mai nascut d'un TO positiu; un milagrito sempre serà el premi a aquell kiki inesperat fet quatre dies abans o quatre dies després d'ovular. I un milagrito, per definició, és a les antípodes dels psicosíntomes.

I és per tot això que sé que mai podré explicar el meu milagrito enlloc ;-)

2 comentaris:

  1. mai se sap... si als altres els passa, a nosaltres també ens pot passar!!! jajajaja. de fet, fa força temps que també he deixat de creure en "Milagritos", més que res perquè després de tan de temps intentant-ho i confiant-hi, res de res... però vaja... Per cert, has anat mai a Núria i has ficat el cap dins l'olla i tocat la campana alhora? es veu que és infalible!!! doncs res... jo ho he fet i fins i tot el meu home (ole) i tampoc ens ha funcionat... jejejejeje... però l'esperança és l'última cosa que podem perdre i sigui de manera natural i inesperada o de manera assistida i completametn planificada, aquest "milagrito" que és la vida passarà!!! ja ho veuràs i totes dues empenyarem un cotxet ben aviat!! petonets, xula.

    ResponElimina
  2. ostres, i taaaant!! el cap dins l'olla! jaja doncs no hi he anat encara, però ho tinc pendent xD segur que hi acabo anant! per provar que no quedi!! ;)
    Tens raó, l'esperança no la podem perdre mai dels mais!
    Un petó

    ResponElimina