Presentació

Hola, ciberespai...

M'ho he pensat molt i molt abans de crear aquest bloc. El que hi vull explicar (per no dir vomitar) és molt íntim i molt dolorós. Però, precisament per això, necessito abocar-ho, treure-ho de dins meu, aviam si així aconsegueixo apaivagar aquesta desesperança que m'envaeix mica en mica. A més, això serà un bloc anònim i dubto molt que mai ningú arribi a relacionar-m'hi.

Podria escriure un diari personal i privat, és cert, però penso que potser la meva experiència podrà servir a persones que, en un futur, es trobin en la nostra situació. Jo tot just estic començant el camí costerut de la reproducció assistida, però procuraré compartir tot el que vagi aprenent.

He vist que hi ha (per desgràcia) força blocs dedicats a aquest tema, però la immensa majoria estan escrits en castellà. I mira, també em fa "il·lusió" ampliar l'oferta en llengua catalana hahaha! (més val agafar-s'ho en conya).

Bé, doncs aquesta és la meva primera entrada, escrita asseguda al sofà amb el meu gatet dormint al costat. És un detall que no vull deixar d'esmentar ara i aquí, ja que el nostre mixu és la cosa més bona i més dolça que ens ha donat fins ara la vida, i sort en tinc d'ell últimament. És el meu peluix, el meu bebè (ep!!! no estic sonada, eh?) i suporta els meus axuxons amb tot l'estoïcisme de què un gat és capaç ;-)